La incontinència urinària és la pèrdua de control de la bufeta. Els símptomes poden variar des d’una fuga d’orina lleu fins la sortida abundant e incontrolable.
Hi ha varis tipus d’incontinència, les més freqüents són:
–La d’esforç, que al realitzar qualsevol moviment o activitat física es produeix una pèrdua d’orina. Sol ocasionar problemes d’incontinència a l’esternudar, riure o aixecar objectes pesats.
Normalment és generada per una debilitació dels músculs pèlvics. És freqüent en les dones embarassades o que han tingut un part vaginal.
–La d’urgència o bufeta hiperactiva, se manifesta amb el desig de cop d’orinar, amb casos de pèrdua immediata.
La probabilitat de patir aquest tipus d’incontinència augmenta amb l’edat.
En alguns casos la pèrdua potser transitòria i reversible. Aquests casos poden ser ocasionats per infeccions en el tracte urinari, infecció o irritació vaginal o com a conseqüència d’algun fàrmac. En aquests casos desapareixerà al cèsar la causa. En el cas que no es trobi cap causa o no desapareix, la incontinència es considera incontinència establida o persistent.
La incontinència urinària es pot manifestar a qualsevol edat i ambdós sexes. Es més freqüent en el gènere femení i a partir dels 65 anys. Es considera que afecta el 20-30% de les dones adultes i la meitat de les dones ancianes.
Existeixen varis factors de risc que poden predisposar a la incontinència urinària. Els més freqüents són: l’obesitat, l’estrenyiment, presentar una mobilitat reduïda o patir malalties neurològiques. A més, en el cas de les dones existeixen altres factors de risc com haver tingut algun part vaginal, la menopausa o haver patit una histerectomia.
En tots els casos el que primer s’ha de fer es consultar el seu problema al metge i un cop realitzat el diagnòstic, establirà el tractament, ja siguin medicaments, tècniques de comportament per l’autocontrol o exercicis de la musculatura pèlvica o dispositius especials.
Per prevenir la incontinència urinària es adequat:
treballar amb tècniques de control de la bufeta, dieta sana per evitar l’estrenyiment i un control del pes, eliminar els hàbits tòxics com el consum de tabac, evitar aixecar objectes molt pesats que augmenten la pressió al sol pèlvic, no anar el bany “per si de cas”, augmentar la tonicitat de la musculatura del sol pèlvic realitzant exercicis coneguts com Exercicis Kegel.
És important tenir bona musculatura pèlvica independentment del cicle de la vida que ens trobem. Els exercicis es poden realitzar-se tant per prevenir abans que s’ocasionin els problemes o per millorar la qualitat de vida.
El sol pèlvic és un conjunt de músculs i lligaments que tanquen la cavitat abdominal en la seva part inferior. La seva funció és sostindré els òrgans pèlvics en la posició adequada pel seu correcte funcionament. Intervé en la qualitat de la sexualitat i en la correcte administració de tensions als esfínters i músculs interns per tenir un correcte to muscular. Un to insuficient pot aportar-nos trastorns de incontinència, estrenyiment o alguna disfunció sexual.
Els Exercicis Kegel, són una sèries d’exercicis de contracció dels músculs de la zona perianal, que ajuden a augmentar la tonicitat de la musculatura del sol pèlvic. Destinats aquells casos de pèrdua d’orina de forma urgent, normalment de petites quantitats o per millorar les relacions sexuals.
Exercitarem els músculs del sol pèlvic per evitar la incontinència, donat que si aquesta musculatura no té un bon to, se pot produir la pèrdua davant de qualsevol esforç. Les persones que presenten necessitat urgent d’orinar, que tenen que anar el bany freqüentment i orinar en petites quantitats o inclús quan no hi ha temps ha arribar el servei. Aquestes persones poden millorar el to dels músculs del sol pèlvic.
Abans de realitzar els exercicis consulti el seu metge o a un especialista si són adequats per la seva situació, i que l’ajudi a establir un pla d’exercicis. Inicialment és necessari un període d’aprenentatge.
Per dur a terme els exercicis correctament L’Institut Indas ens dona una sèrie de consells:
-Els músculs del sol pèlvic consten de tres anells: el primer al voltant de la uretra, un altre el voltant de la vagina i l’últim el voltant de l’anus. S’han de contraure de davant a redera i després relaxar-los.
-Contrau els músculs anteriors notant una pressió cap a dins i cap a dalt.
-Aquesta contracció s’ha de mantenir durant uns 5 segons i després relaxar la zona durant 5-10 segons, repetir el procés un màxim de 10 vegades. I per finalitzar aquest exercici fer una sèrie de 10 contraccions i relaxacions ràpides. Aquests exercicis es realitzaran 2-3 vegades al dia.
És important realitzar els exercicis lentament, sense forçar, ni sentir dolor, respirant amb naturalitat i evitant contraure l’abdomen o les natges.
En alguns casos s’utilitzen accessoris específicament dissenyats pels exercicis de Kegel com a complement a la rutina diària. Aquests accessoris permeten localitzar i exercitar correctament els músculs. I ajudar a fer l’entrenament més efectiu.
Els exercitadors poden ajudar-te a prevenir i ajudar a solucionar els problemes de incontinència urinària, a recuperar i restaurar la fortalesa del so pelvic durant l’embaràs o desprès de donar a llum o millorar les sensacions durant les relacions íntimes.
És important recorda la importància d’un bon sol pèlvic per evitar problemes de incontinència urinària o millorar les relacions sexuals, milloranr així la qualitat de vida.